Què és la llengua? Aquesta és una pregunta que mai m’havia plantejat, estudiem llengua des de que som molt petits però mai ens hem parat a pensar perquè fem llengua? Perquè és important la llengua? La llengua s’adquireix o s’ensenya? Aquestes preguntes ens les hem començat a plantejar a una assignatura de la carrera d’Educació infantil, concretament a didàctica de la llengua i la literatura i a continuació deixaré la meva reflexió.
Com diu al títol d’aquesta entrada al blog la llengua no existeix sense les persones, és a dir, és un codi amb diferents components com la fonètica, gramàtica… aquesta és la teoria que sempre hem escoltat, però la llengua va més enllà. Una de les preguntes era que si la llengua s’ensenya o s’adquireix i la veritat és que molta part de la llengua l’adquirim de la societat i les persones que ens envolten, a classe vam estar parlant sobre que a vegades imitem els accents o la manera de parlar de la gent que tenim al costat i això és involuntari, però hi ha una part que sí que s’ensenya.
Però tot allò que s’ensenya s’aprèn? No sempre, hi ha uns factors que han de ser necessaris perquè es produeixi aquest aprenentatge, com per exemple la voluntat del receptor, ha de tindre ganes, també ha d’haver-hi intencionalitat, ha de ser un ensenyament individual i sempre s’han de crear oportunitats per interaccionar. Llavors sempre que es treballa llengua no es ensenyar-la.
En conclusió, ensenyar llengua és l’art de promoure la interacció amb les persones, la llengua = a comunicació i la comunicació està formada per COMÚ (conjunt) nic ACCIÓ (realitzar), i per apropar-se a la interacció amb els infants s’han de desenvolupar activitats per crear, dissenyar, produir CONJUNTAMENT.
Didàctica de la llengua 